La Plaça Catalunya és el centre neuràlgic de Barcelona i en especial és on es creuen la majoria de camins i on la gent que venim de les comarques meridionals trobem el punt de reunió ideal per a trobar-nos amb algún amic o simplement amb persones amb qui t’has de veure i aquest punt és on en Laureà ha decidit que ens trobem per primer cop, just davant de l’Hotel Olivia ja ens espera, ha proposat la terrassa d’aquest indret perquè tot i ser al bell mig de Barcelona es viu una curiosa calma que contrasta amb el batibull de l’exterior.
Fem les presentacions, també ens acompanya la Carme Gil i Pardo, historiadora de l’art que no es perd qualsevol conversa interessant que pugui aportar un granet de sorra a la seva muntanya de curiositat.
El Laureà és un home alt i prim com un espigall, ple d’energia, molt enraonador, després de les pertinents presentacions passem a l’interior de l’establiment i ens sentem amb uns refrescos, millor que avui el vi sigui només el protagonista de la conversa.
Durant l’entrevista parlem sobretot de Vinyols i els Arcs, el nostre poble comú i on d’una manera o altre sempre hi acabem tornant, de vegades de cos i d’altres només d’esperit, com avui. Hi surten veïns, carrers, costums i edificacions, hi surten cases i famílies, hi surt l’ajuntament, en Laureà es mostra entusiasmat amb la nova festa del vi que estem a punt d’estrenar al poble, es dirà “VE DE VI” (perque Vinyols VE de VInya).
Una vila amb nom de vinya que no recorda d’on ve, és una vila que no mira la seva història i estem a punt de corregir encara que sigui una miqueta aquest error.
En Laureà és un dels vinyolencs més il·lustres que tenim, llicenciat en història medieval per la universitat de Barcelona, ha estat director tècnic de l’Arxiu Històric de Protocols Notarials de Barcelona i professor associat d’arxivística de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre altres coses també escriu llibres, un dels quals és una petita guia històrica de Vinyols, escrit en els anys 80 i allà ja feia alguna referència a la vinya que hi havia al poble i a la provinença del nom de Vinyols, però sempre li ha quedat pendent indagar i fer més recerca sobre aquest tema, és una espineta clavada que té com a historiador.
En els darrers temps en Laureà ha publicat un llibre conjuntament amb Xavier Tarraubella i Miravet
”La conca de Tremp, Celler del Pirineu”
Dos mil anys de vinya i vi.
Han fet un gran treball de recerca i la publicació molt elegantment il·lustrada és una meravella i una gran obra que ens ajudarà entendre d’on venim, perquè les arrels de la cultura, els costums i la conformació del nostre territori, tan geogràfica com econòmicament van créixer paral·lelament a les arrels de les vinyes que fa més de 2000 anys van donar vida als nostres camps de conreu.
Doncs una mica això ens agradaria que passes al nostre estimat Vinyols, que recordem d’on venim, per això ens hem fet algunes preguntes que al menys d’una manera simple hem intentat contestar, amb l’ajut de l’Elisa Ribé del Celler Mas Bella de Masmolets i gràcies a que treballa a la DO Tarragona hem trobat una publicació de l’any 1915 de l’enginyer agrònom Claudio Oliveras Massó, “Datos para un avance sobre la Viticultura de la Provincia de Tarragona” on es troben les varietats de raïm que hi havia plantades a Vinyols abans i després de la fil·loxera, quin goig fa saber que hi havien carinyenes i garnatxes i també raïms com el pansal, pàmpol girat o picapoll o el Mataró(monastrell) i una inquietant esquitxagós. En Laureà ha trobat bibliografia sobre un “diccionari dels noms de ceps i raïms” d’on esperem trobar més informació sobre aquestes varietats tan poc comunes. També recalca que a totes les cases principals del poble hi existeixen cubs (trulls) just a l’entrada i que també s’hi feia molt de licor d’ aiguardent, fet de la brisa del vi, que assortia juntament amb la resta de pobles de les contrades veïnes el mercat de Reus, un dels més importants del món a finals del segle XIX, tots coneixem la famosa dita “Reus-París-Londres”.
I així van passant minuts i la conversa és plena d’història, en Laureà és un pou de ciència i mai podrem agrair prou la feina que fan persones com ell, persones plenes de paciència, que cerquen, esbrinen, ensumen en el passat per a que el futur s’ompli de certeses, perquè només si sabem d’on venim podrem saber a on anar sense por a equivocar-nos.
Amb l’esperança que això sigui el començament d’una llarga amistat ens acomiadem del Laureà i esperem retrovar-nos, si pot ser amb una copa de vi català a les mans millor, i li desitjem que tot i la seva jubilació no deixi mai de regirar el passat.
Molta sort i fins aviat Laureà!!
Leave A Comment