Toquem el timbre del estudi del carrer Pau Claris i la porta s’obre amb inesperada energia, en Sergi apareix amb un gran somriure tot dient: “-sou els dels vins oi? Endevant” i de cop ja som a dins.
A la sala una gran taula presidint, a l’esguard d’una inmensa llibreria atapeïda de mil llibres i diferents objectes que molt provablement son reconeixements i premis a la seva llarga carrera dedicada al món de la dramaturgia i al noble art de l’escriptura. Ens convida a seure i això és el que fem. En Sergi porta més de mitja vida escrivint obres de teatre i guions per a series i pel·lícules, del seu puny han brotllat drames i comèdies, melangies i alegries i fins i tot algún que altre crim, també ha dirigit i gestionat teatre, entre altres coses va ser director del teatre nacional de Catalunya, i ara també ha estat premiat per òmnium Cultural amb el premi Sant Jordi per la seva novel·la “morir-ne disset” la qual es disposa a signar-nos.
Ens sentim petits davant de la talla d’una de les personalitats més notables de la cultura catalana però en Sergi ens fa passar els complexes ben ràpid, és un home proper i senzill, de caràcter afable i de fàcil conversa, mentre engalana els exemplars del seu llibre amb la seva rúbrica, xerrem d’això i d’allò i van fluint i surant tots els temes de l’actualitat, ben aviat ens n’adonem de que la actualitat no deix de ser una repetició de les actualitats passades i que per molt retorçats que siguin els cervellets dels escriptors, la realitat sempre supera la ficció.
I el que havia de ser un tràmit de 5 minuts es va convertir en una estona molt agradable, sobre les vicisituts de la vida, nomès ens va faltar portar una ampolleta de bon vi català (o de most que també serveix) i una posta de sol.
I tota aquesta parrafada només té la pretensió d’agraïr al Sergi la seva gran amabilitat i l’atenció que ens va prestar, perque mai son prou els reconeixements a la gent del món de la cultura i l’art, perque un poble sense cultura és un poble sense ànima i fent una analogia amb el món del vi, els uns tenen cura de la terra i el paissatge i els altres de la nostra ànima i ambdós estan igual de mal pagats i poc reconeguts. Així que, fent una crida en favor de la cultura, des de 7devins desitgem al Sergi molts més èxits futurs i
molta merda!
Toquem el timbre del estudi del carrer Pau Claris i la porta s’obre amb inesperada energia, en Sergi apareix amb un gran somriure tot dient: “-sou els dels vins oi? Endevant” i de cop ja som a dins.
A la sala una gran taula presidint, a l’esguard d’una inmensa llibreria atapeïda de mil llibres i diferents objectes que molt provablement son reconeixements i premis a la seva llarga carrera dedicada al món de la dramaturgia i al noble art de l’escriptura. Ens convida a seure i això és el que fem. En Sergi porta més de mitja vida escrivint obres de teatre i guions per a series i pel·lícules, del seu puny han brotllat drames i comèdies, melangies i alegries i fins i tot algún que altre crim, també ha dirigit i gestionat teatre, entre altres coses va ser director del teatre nacional de Catalunya, i ara també ha estat premiat per òmnium Cultural amb el premi Sant Jordi per la seva novel·la “morir-ne disset” la qual es disposa a signar-nos.
Ens sentim petits davant de la talla d’una de les personalitats més notables de la cultura catalana però en Sergi ens fa passar els complexes ben ràpid, és un home proper i senzill, de caràcter afable i de fàcil conversa, mentre engalana els exemplars del seu llibre amb la seva rúbrica, xerrem d’això i d’allò i van fluint i surant tots els temes de l’actualitat, ben aviat ens n’adonem de que la actualitat no deix de ser una repetició de les actualitats passades i que per molt retorçats que siguin els cervellets dels escriptors, la realitat sempre supera la ficció.
I el que havia de ser un tràmit de 5 minuts es va convertir en una estona molt agradable, sobre les vicisituts de la vida, nomès ens va faltar portar una ampolleta de bon vi català (o de most que també serveix) i una posta de sol.
I tota aquesta parrafada només té la pretensió d’agraïr al Sergi la seva gran amabilitat i l’atenció que ens va prestar, perque mai son prou els reconeixements a la gent del món de la cultura i l’art, perque un poble sense cultura és un poble sense ànima i fent una analogia amb el món del vi, els uns tenen cura de la terra i el paissatge i els altres de la nostra ànima i ambdós estan igual de mal pagats i poc reconeguts. Així que, fent una crida en favor de la cultura, des de 7devins desitgem al Sergi molts més èxits futurs i
molta merda!
Leave A Comment