Eduard Sanromà – Celler Sanromà

La imaginació al poder

L’eduard no et deix indiferent, al cap d’amunt dels carrerons de Vila–rodona, surt del celler i ens rep amb un mig somriure, és tal com raja, d’aparença tímida, però afable. De seguida agafa confiança i es deix anar, arriben l’Aineta i el Daniel amb els seus dos gossos, una família espectacular que ens acompanyarà durant la visita, i al primer crit ja som dalt de la furgo i de camí cap al tros. arribem a les finques, les vinyes plenes de tardor ja es preparen per a l’hiven, que ja treu el morro per damunt les crestes de les muntanyes que envolten el terrer. L’Eduard és la quarta generació de pagesos que suen aquelles terres, aspres i encodolades, ningú va dir que fos fàcil, però ell tot i haver estudiat enologia va agafar el camí difícil, no només es fa el vi, també el conrea, s’enorgulleix de ser el pagès més jove del poble, però també sent el pesar de ser-ho, sense sang jove la pagesia no te futur i sense pagesia el país tampoc en tindrà. Mentre ens ensenya les diferents finques i varietats de raïm amb les que compta, les vinyes velles i les joves, les divagacions sobre el futur i les queixes sobre com de difícil és viure de la terra ens acompanyen fent camí trepitjant terrossos, i com no pot ser d’una altra manera hi estem d’acord. En acabar el recorregut tornem a pujar a la furgo i de cara al celler desfem les nostres passes.
La bodega no fa gaires anys que se la va fer i ja sembla que queda petita, El seu projecte és valent, la solitut del pagés sempre n’és de valent, sols davant de la tempesta, o de la sequera o si plou massa el mildiu, però això no li resta coratge i aquesta suma es tradueix en la forma i el sentit que tenen els seus vins, imaginatius, i divertits, molt verticals, tal com ragen igual que ell, tastem primer els de l’any alguns acabats de fermentar el dia abans, dels dipòsits d’inox en va treient petites porcions que ens dona a tastar amb la seves corresponents descripcions i acte seguit ens dona a tastar els mateixos vins, però ja acabats i tancats dins de les ampolles, tot plegat es torna un moment molt harmònic, entre rialles i sorpreses l’Aina queda xopa de vi encetant un ancestral que impetuós esclata en ser alliberat i que fa anys que l’Eduard guarda amb cura per a demostrar que per molt naturals que siguin els seus vins es conseven perfectament dins de les seves ampolles. L’estona passa volant entre aquestes meravelles vinícoles i en tan bona companyia i ens acomiadem de l’Eduard, de l’Aina, del Daniel i de la tarda amb esperances renovades que hi haurà més “Eduards” que vindran a assegurar el futur de la notra petita però gran terra.
Eduard des de 7devins et desitjem un brillant i pròsper futur, ben enVinat!!